Michele Acanfora

Des de molt petit va destacar per la seva intel·ligència i personalitat i a l'escola anava dos cursos avançats. Posseïa una gran memòria i capacitat de síntesis. La música era una de les seves passions amb una increïble capacitat memorística de les obres clàssiques.

Va néixer a Gaeta població costanera situada a la província de Latina (Itàlia), d'aquí la seva atracció pel mar i per les formes dels caragols marins. La seva afició per la malacologia doncs, va despertar de molt petit i es va reforçar al llarg de la seva vida.

Va estudiar filosofia a la Universitat de Roma "La Sapienza". El catedràtic Vittorio Somenzi li va suggerir fer un màster a Hèlsinki i posteriorment a Moscou on després va donar classes a la Universitat Central. Va estudiar també Antropologia. Una bona part dels seus treballs acadèmics es troben en un fons al Departament de Física de la Universitat "La Sapienza". Era, per tant, un home versat en diverses disciplines.

Quan era a Moscou, en època de Leonid Brézhnev, publicava molts articles, però les seves opinions crítiques amb el règim van fer perillar la seva estada i va tornar a Itàlia on va opositar al cos diplomàtic, no cal dir que tenia un gran domini lingüístic del rus, anglès, francès i espanyol, a més de les llengües clàssiques com el grec i el llatí. Va optar per Barcelona on va donar classes a l'Escola Italiana el 1982.

Una insuficiència renal el va fer tornar a Itàlia el 1991. Un dia sortint de l'hospital va entrar en una llibreria i en veure un llibre de caragols de mar es va abocar de nou a la seva afició estimulant-lo a passejar per les platges collint petxines i caragols... els netejava i els classificava buscant el nom científic de cada un d'ells. Aquesta afició el va mantenir molt actiu en aquells anys de mala salut.

Va tornar a Barcelona on les platges de la Barceloneta, Nova Icària, Castelldefels, etc. van ser la seva zona de recerca. Va ser trasplantat de ronyó a Niça (França) el 1993 i tan aviat va poder anar al mar va seguir amb la seva afició. El seu recorregut darrere les petxines abasta bona part de la costa mediterrània des de Tarragona fins a Nàpols on hi havia molta entrada de caragols de mar de tot el món. També va recórrer les Illes Canàries, recol·lectant, classificant i observant la diferència d'espècies amb les del Mediterrani. El van trasplantar de nou a Barcelona el 2006 on vivia des de 1998, on es va casar i va viure la resta de la seva vida.

Deia que col·leccionava els caragols marins per la seva estètica, no tenia interès científic encara que va contactar amb diferents persones que tenien col·leccions de diferents països. Anava sovint a El Cau del Cargol de Vilassar de Dalt, al museu de Ciències Naturals de Granollers i també a Sant Carles de la Ràpita on va fer bona amistat amb en Joan Brunet. També va fer moltes excursions pel Pallars Jussà on va trobar fòssils de bivalves de mides bastant grans.

Era una persona apassionada de la vida, la cultura i la natura. A la seva mort, la seva esposa, Maria Capdevila Barbal va donar al Museu de Ciències Naturals de Granollers la seva col·lecció malacològica i de llibres de malacologia.


Col·leccions

Col·lecció Matèria Temàtica Any d'ingrés Registres Fotografies Estat
Michele Acanfora Zoología Malacología 2020 0 0 Pendent